Una relació fundada en l’asimetria. Cap president del Govern ha disfrutat d’unes relacions plàcides amb el Marroc. Rabat no contempla Espanya com contempla França: la considera un veí vulnerable, necessitat de cooperació i susceptible de pressió. La geografia obliga a entendre’s; no a agenollar-se.

La monarquia alauita coneix bé les nostres dependències: immigració, pesca, seguretat, narcotràfic i control d’una frontera que també és europea. Cada desacord permet recordar-nos que té una clau. I cada concessió espanyola acaba encarint la pretensió següent.

No una allau, sinó una agressió instrumental. L’entrada massiva descarta un fenomen migratori espontani. La magnitud, la concentració temporal i la permissivitat fronterera marroquina permeten descriure-la com una instrumentalització d’éssers humans per provar la capacitat de reacció espanyola.

Un informe de fonts obertes reconstrueix una campanya digital iniciada setmanes abans. La sentència del Tribunal Suprem sobre les devolucions dels que arribaven a Ceuta per mar va ser deformada fins a convertir-la en una consigna elemental: la frontera espanyola estava........

© El Periódico (CAT)