Toni Miserachs, pionera del grafisme català, em comenta que amb el tema de la recuperació de cartells comercials s’està confonent vell amb valuós. Rètols sense interès, ni gràfic ni tipogràfic ni matèric, que per tenir molts anys s’han de salvar. Parlant amb Anna Ramos, de la Fundació Mies, observa que gairebé tot, rètols, edificis i fins i tot persones, va perdent valor amb el pas dels anys. Es converteixen primer en vells, deixen de tenir interès, fins que, al cap d’uns anys, els que valien la pena es converteixen en antics i valuosos. Es redescobreixen i protegeixen. Els altres desapareixen.

Si parlem de l’aspecte dels nostres carrers a Barcelona, ens hem de remuntar al 1985, quan, per una maragallada, Ferran Ferrer Viana va rebre l’encàrrec d’arreglar la que en aquells moments era una ciutat bruta i grisa. Es va crear la Campanya per a la Protecció i Millora del Paisatge Urbà, quan Barcelona encara no havia sigut nominada seu olímpica. Aquesta iniciativa d’embelliment es va conèixer sota l’eslògan Barcelona Posa’t guapa –Posa’t bona hauria sigut menys........

© El Periódico (CAT)