En una de les segones oportunitats que t’atorga la vida quan l’assumpte no té importància, la setmana passada vaig entrar en una botiga de roba vella i vaig trobar la meva samarreta preferida. Feia tres anys que l’havia tirat, després de quinze al meu costat. I de sobte, veure’n una igual, en millors condicions, em va semblar un cop de sort que no podia deixar passar. No és que jo no sàpiga desaprofitar oportunitats; sé fer-ho. Però de vegades m’equivoco… i altres encerto. Així que em vaig afanyar a fer-me amb la samarreta, que, fora d’això, tothom al meu voltant sempre havia considerat força lletja, i des de ben aviat massa vella com per no tirar-la.

¿Oportunitat perduda? Bah. Totes les decisions tenen una càrrega, i de vegades aquesta càrrega, dolorosa, et salva per la seva bellesa. Em........

© El Periódico (CAT)