menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

Treballar més

19 0
23.10.2026

zentauroepp44576534 in this wednesday aug 1 2018 photo yellow cabs make thei180809200203 / Mary Altaffer

No fer res és una aspiració que no desapareix mai del tot. Conviu entre nosaltres en veu baixa, gairebé en secret, i entre no pocs dubtes, perquè ves a saber si per no fer res, en el fons, no cal fer moltíssimes coses, tantes com quan no queda més remei –i això és gairebé sempre– que fer-ne unes quantes. Les aspiracions neixen com a impossibles i es queden en un joc mental. Fa dos mesos em vaig trobar amb un amic que, precisament, s’ha passat la vida treballant sense descans. Jo anava cap a l’estació de tren. En un moment donat, vaig advertir que algú cridava una cosa semblant al meu nom. Primer el meu nom, i tot seguit, com que no em vaig tombar, perquè qualsevol es pot dir com jo, el meu cognom. Això ja........

© El Periódico (CAT)