Fa un any i mig em van regalar un bonsai. Va passar al febrer, pel meu aniversari. Aquells dies em feia mal un genoll, una espatlla, un turmell, acabava de tirar els texans preferits i tenia el cotxe al taller, així que em va sortir dir entre dents a l’arbret "Aviam qui dura més". M’ennuegava amb la meva pròpia amargor. No sabia pas res de bonsais, ni de gessamins, ni glicines, ni falgueres, tot i que tenia un rasclet de tres dents, una petita aixada, una regadora i unes tisores de podar. Al seu dia –als anys vuitanta, alerta– havia vist Karate Kid II, en què el professor Miyagi, tornat a Okinawa, munta una botiga de cura i venda d’aquests petits arbres. Amb això, i recordar-me de regar-lo de tant en tant, vaig deduir que tot aniria mitjanament bé. "Malament rai", em repetia cada vegada........

© El Periódico (CAT)