Una persona hace cuentas con una calculadora.

Durant molt temps, intentava tant sí com no arribar a tot arreu pel camí més curt. Francament, alguns dies encara em sorprenc fent això mateix, perquè em sembla que si arribo abans, més aviat podré deixar d’esforçar-me, punt a tenir sempre molt en compte. En algun moment vaig estar disposat a afirmar que l’obsessió més pròpia de la joventut és la de trobar dreceres i agafar-les sense reserves. Aquesta recerca, en realitat, ens continua desafiant encara que deixem enrere aquella etapa de la vida. Qui sap si és la demostració que ens desvivim per no deixar de ser nens del tot, tot i que ja pensem algunes nits en la mort.

No diré que està bé saltar-se passos per arribar abans al que es pretén. Preferiríem segurament no........

© El Periódico (CAT)