«Les equacions ens surten més bé que saludar»_MEDIA_1 / ELISENDA PONS

Estava intentant explicar al meu net el que és una equació quan em vaig adonar que jo no ho sabia, o que ho sabia de manera mecànica. De sobte, una equació em va semblar un misteri.

Li havia posat un exemple molt senzill: 2 2 = i 3.

Li vaig dir que allò era una equació perquè contenia una incògnita. Però, quan vaig pronunciar la paraula incògnita, la meva ment es va enfosquir una mica. Una incògnita és una cosa que està present, tot i que no sabem què és. Una presència desconeguda. Una........

© El Periódico (CAT)