1973. Una legió republicana surt de Madrid, venint de tot arreu, a complir un deure patriòtic: retre homenatge a León Felipe, el gran poeta que es va exiliar a Mèxic i seria homenatjat al parc infinit de Chapultepec.

S’hi van ajuntar espanyols, poetes, escriptors, professors, alguns dels quals anaven per primera vegada a la terra que es va obrir perquè els expulsats del seu país, Espanya, poguessin eludir la duresa infinita de la dictadura que van deixar enrere.

Aquell Mèxic d’aleshores, que és Mèxic, i ho era des de feia segles, va acollir aquella diàspora gràcies a la generositat d’un país mestís, que sempre ho va ser i sempre ho seria, fins al moment present.

Mèxic és també Espanya i Espanya és Mèxic, gràcies també a aquell temps de Lázaro Cárdenas i dels republicans espanyols de la diàspora. El 1973 el símbol més gran d’aquesta trobada de països i també de poetes es va concentrar a l’Hotel Camino Real, a prop de Chapultepec, perquè l’abraçada d’un país amb dictadura, que era........

© El Periódico (CAT)