Soc a Oviedo. Aquí va viure gran part de la seva vida Juan Cueto, hereu de Leopoldo Alas, un ésser humà extraordinari que va fer del seu talent una manera d’explicar la vida abans que aquesta es fes, com ara, mesquina i roïna. Roïnita, com deia la meva mare. Aquí rèiem i apreníem de Juan Cueto com si cada dia es trobés, al seu món, al món que ens obria i que s’obria al que ell volgués, una alegria per explicar. Ara és difícil viure alegries com aquella, oberta a la saviesa aliena i oberta també a la sorpresa, a l’alegria dels altres.

És un món difícil i dur, i més dur sembla que es posarà. Ara és temps dels ensurts i de maldats, s’espera el pitjor dels altres, quan no són els nostres, i s’espera el pitjor sempre de l’adversari, que no només és adversari, sinó que sobretot és també l’enemic. Aquest és un segle petitó que durarà un sospir, almenys fins que guanyin els uns o els altres, i els que ara estiguin esperant la seva victòria tinguin el que esperen i llavors torni una altra vegada la diatriba i uns i altres hauran guanyat les seves respectives batalles. Perdrem, segurament perdrem.

Mals temps, en fi, em venen a la memòria d’altres........

© El Periódico (CAT)