Ara he vingut a Tenerife a escoltar David Uclés parlar dels seus llibres, que ja són quatre o cinc, i els que vindran. La primera vegada que vaig estar amb ell va ser entrevistant-lo per a Clarín de Buenos Aires, que es va interessar per aquest fenomen que llavors m’havia sigut descobert pels que l’havien llegit amb una passió molt delicada.

Era, això saltava a la vista, algú especial, s’havia passat anys vivint per aquests mons. Havia escrit el llibre que ja el ressaltava en la història present de la literatura. La península de les casas vacías, aquell llibre, el va fer més gran, però encara era un nen que esperava de la vida l’alegria que s’estava mereixent.

Aquella entrevista que li vaig fer llavors em va produir una gran alegria, com si li redescobrís al periodista una figura que en un altre temps hagués sigut, poso per cas, Manuel Rivas. El gran escriptor gallec es va apropar a la literatura com a poeta, com narrador, quan encara era un principiant que escrivia per a El País en aquells primers anys del diari i que un dia va........

© El Periódico (CAT)