La cara de Lamine Yamal explica millor que mil paraules el que devia passar per la ment del jove futbolista quan un grup immens d’energúmens es va burlar dels que, com ell, van saltar al camp representant Espanya per jugar un amistós a l’estadi de l’Espanyol. A l’altre extrem del futbolista hi havia una gentada amb unes burles que ara han de ser objecte d’investigació i de reprimenda. Perquè el que va passar és molt més que l’expressió roïna, mal educada, de la grada: és també un terrible insult a la democràcia, a la manera de ser d’un país que, des de fa més de cinquanta anys, vol ser representat pel que és des que va acabar la dictadura: una democràcia, el lloc respectuós de la convivència.

Lamine i tots els que van jugar el partit de futbol es van apressar a fer-ho en bona companyia, en un lloc civilitzat, a l’estadi d’una ciutat com a mínim universitària. Tot va quedar tacat des de la grada cridanera i insultant. I si no es posa remei, aquesta taca serà allà per sempre, situada en la història dels que es van asseure a veure el partit des d’una estrada, la dels directius, que........

© El Periódico (CAT)