L’assumpte de les pintures murals de Sixena i del seu trasllat a la sala capitular del monestir aragonès no deixa de sorprendre’ns i d’avisar-nos amb insistència de l’estultícia humana. Convertit en un afer polític de lesa pàtria, ha esdevingut, "en paral·lel a la reclamació de les peces al Museu de Lleida a partir del desmembrament vaticà de la diòcesi ilerdenca" (el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione de 1995) i fins als esgarips judicials del govern de l’Aragó, un pou sense fons de ximpleries i nicieses. L’última, en una de les seves habituals compareixences histriòniques, la del conseller de Cultura aragonès, Pedro Olloqui (ulleres de pasta, amb un aire Risto Mejide, i sempre, sempre, amb un mocador de fireta a la butxaca de pit de l’americana), que ha afirmat,........

© El Periódico (CAT)