A principis d’agost vaticinava que aquest estiu de crisi els diferents conflictes bèl·lics anirien cada vegada pitjor. I, per desgràcia, així ha sigut. S’han complert els 60 dies de termini que els Estats Units i l’Iran es van donar per arribar a un acord i acabar una guerra que Trump no sap explicar per què la va començar. I no hi ha acord sobre res. Ni tan sols per continuar negociant. El suposat alto el foc mai es va complir i ara Trump torna a llançar amenaces apocalíptiques contra l’Iran i contra tots els que s’atreveixin a comerciar amb ell. I ha anunciat, contra tota evidència, que l’estret d’Ormuz ja està obert però que només passen els que els EUA volen.

No és cert, i les reserves de petroli mundials continuen disminuint, i dibuixen la perspectiva d’una altra crisi energètica. I per amagar la seva impotència pública, declara que les dues riberes d’Ormuz passen a ser territori dels EUA. No se sap en què consistirà una nova fanfarroneria, a l’estil de les que utilitza respecte a Groenlàndia i Veneçuela. Però fer-la realitat escapa a........

© El Periódico (CAT)