Ara fa uns dies celebràvem els 40 anys d’Espanya a la UE. Han sigut, sens dubte, els millors anys de la nostra història moderna des de la batalla de Trafalgar, amb què es va iniciar el nostre desastrós segle xix. Des del 1986, tots els indicadors mostren l’enorme progrés d’aquests 40 anys. En una bona part, gràcies a la nostra adhesió al que llavors es deien les Comunitats Econòmiques Europees.

La nostra esperança de vida ha augmentat anys; el PIB per càpita i la taxa d’exportació s’han duplicat. La de l’atur, reduïda a la meitat, i l’accés de la dona a l’educació superior, multiplicat per 6 (del 5,8 al 36%). Ens classifiquen com el país més saludable del món, tenim la xarxa d’autopistes més gran de la UE i la taxa de participació més alta de la dona en el mercat laboral. El nostre índex de drets polítics i llibertats civils és de 90 sobre 100, per sobre de França i gairebé al nivell d’Alemanya.

Sense cap mena de dubte, queda molt per fer i les joves generacions afronten nous i grans desafiaments, però faríem malament de no conèixer i reconèixer el........

© El Periódico (CAT)