Retrat d’Étienne de La Boétie. / 5

Fa exactament 450 anys (1576) es va publicar un opuscle que encara conserva una vigència inquietant: Discurs sobre la servitud voluntària, d’Étienne de La Boétie –subtitulat: Contra l’un–. El seu autor, de tan sols vint anys, va plantejar una pregunta que mai abans s’havia formulat tan directament: ¿per què obeïm? No es va plantejar com el poderós s’imposa, sinó per què ens sotmetem a ell per pròpia voluntat. És la diferència entre ser víctimes del poder o còmplices. Entre que ens tanquin en una gàbia, o que siguem nosaltres els que ens hi tanquem pensant que ens protegeix.

La Boétie no era un revolucionari, almenys no en el sentit que donem avui a aquesta paraula; era humanista, amic de Montaigne, i jurista de vocació. Però tenia ulls i sensibilitat social, i el que veia el pertorbava: el tirà, l’Un, no se sosté mai per la seva pròpia força sinó perquè es recolza en una xarxa de petites i grans servituds, de complicitats molt ben pagades, de funcionaris i ciutadans que, tement quedar-se sense res, prefereixen estar al seu costat. La seva tesi era clara: l’Un no té més........

© El Periódico (CAT)