La guerra regional que els americans i els israelians han desencadenat contra l’Iran té repercussions globals, ens afecta a tots d’una manera molt directa i fa que no prestem a Cuba l’atenció que mereix. Santa Teresa deia que la imaginació és "la boja de la casa" i la meva em diu que aquí es poden ajuntar la gana i les ganes de menjar. En sentit literal. I això és una combinació explosiva. D’una banda, els cubans desitjosos de tenir una vida digna que el castrisme els nega i, de l’altra, les ganes de Donald Trump d’un èxit ràpid dels que a ell li agraden, de l’estil Veneçuela i que els aiatol·làs, ingrats ells, li neguen.

Per això, el risc que ho busqui a Cuba és real i el fa més perillós que una piranya al bidet. Amb la seva clàssica fanfarroneria ha dit que "crec que tindré l’honor d’ocupar Cuba" i "puc fer el que vulgui amb ella". Pobra Cuba, només li faltava això. Quan Fidel va fer caure la dictadura de Batista, va implantar un règim comunista que va enlluernar les esquerres europees, malgrat convertir-se ràpidament en una altra dictadura que va reprimir la........

© El Periódico (CAT)