¿La convicció de ser un guanyador imbatible et pot condemnar a la derrota? Trump sempre s’ha cregut un triomfador. Pels seus èxits en les dures batalles immobiliàries. Perquè va guanyar les presidencials del 2016, quan es pensaven que ni superaria les primàries republicanes. Perquè el 2020 va perdre amb deshonor, no admetent la derrota i intentant un cop, i malgrat això va ser reelegit el 2024. ¿L’orgull i la passió contra els enemics n’han fet l’amo del món?

Però creure’s omnipotent pot haver-lo portat a perdre el cap, com al Quixot els llibres de cavalleries, i convertir-lo finalment en un perdedor que continua proclamant victòries.

Va passar el 2025 amb la guerra tarifària. I després de la seva esbojarrada reclamació de Groenlàndia, que va haver de retirar davant la diminuta Dinamarca i els febles i menyspreats europeus. I aquesta setmana ha tingut dues victòries –una d’exterior, la guerra de l’Iran, i una altra d’interior, el relleu a la Fed (el banc central americà)– que li poden fer perdre les eleccions de mig mandat del novembre i deixar-lo com un president derrotat i sense........

© El Periódico (CAT)