Quan una tragèdia com el desnonament de la Maricarmen acaba sent utilitzada pels líders dels diferents governs i administracions involucrats, per criticar els rivals polítics, és que hem arribat massa lluny en la misèria moral. Podem no haver trobat una solució, però no podem espolsar-nos el problema apuntant a la responsabilitat dels altres.

Hem fracassat tots. Fins i tot els que no tenim cap capacitat de decidir en cap administració i cap govern. Som una societat que no ha sabut posar a temps aquest debat sobre la taula. Alguns podran dir que ho han intentat, que han volgut aportar nous projectes legislatius o accions parlamentàries; d’altres que han promogut iniciatives en el barri i fins i tot recollides de firmes; i d’altres podran adduir que ho pateixen i se senten víctimes d’aquesta situació.

Arribem tard…. amb l’esperança que sempre s’hi pot fer alguna cosa i que amb el nou paquet de mesures governamentals es podran redreçar situacions de vulnerabilitat. Potser sí que ho redreçarem, però potser........

© El Periódico (CAT)