Fa cinc anys que l’Afganistan va quedar abandonat a la seva sort, amb els talibans novament entossudits a imposar la seva extrema versió de l’islam. El panorama en aquell moment distava amargament de la visió paradisíaca que s’escarrassaven a transmetre Washington i la resta de capitals occidentals, implicades en l’operació més gran de l’OTAN durant els 20 anys previs. Ni el gruix dels seus 45 milions d’habitants aconseguien cobrir les seves necessitats bàsiques i exercir els seus drets fonamentals, ni s’havia aconseguit estabilitzar el país i encaminar-lo cap al desenvolupament. La tornada dels talibans ha empitjorat encara més aquesta desastrosa situació.

Atès que no hi havia estadístiques fiables, és impossible determinar amb precisió fins on arriba el malestar socioeconòmic agreujat per la nefasta gestió del Govern talibà. En tot cas, com assenyala el Comitè Internacional de Rescat, n’hi ha prou amb recordar que la meitat de la població depèn vitalment de l’ajuda humanitària per fer-se una idea aproximada de les penúries derivades del........

© El Periódico (CAT)