La meva magdalena de Proust
NURIA SOLER / ZAR_DIGITAL
La primera vegada que vaig passar pel carrer de la Magdalena, em vaig fixar en un cartell que deia Sanatori dels peus. Curiosament, ja que s’espera de mi que ho sigui –escriure en part és retratar el que veus, però també el que sents–, no soc gaire observadora, tot i que aquelles paraules em van cridar l’atenció i em vaig aturar. Vaig descobrir, llavors, que es tractava d’una sabateria, Calzados Pradillo. Especialitzada en sabates ortopèdiques i anatòmiques, està oberta des del 1886, primer al número 10 d’aquell carrer i, més tard, al 13, on jo vaig interrompre el passeig aquell dia, atreta per la gramàtica d’un reclam comercial.
Sanatori no és un terme que s’associï amb els peus, però s’ho mereixen, que els cuidin, hi descarreguem el pes del nostre cos, inclús els dies, com aquests,........
