Quan esclata una guerra en una regió clau per al subministrament energètic mundial, les conseqüències econòmiques es traslladen ràpidament a tot el planeta. Resulta sorprenent que Trump i el seu entorn no anticipessin aquest efecte. O potser sí, pels guanys acumulats en el ball borsari durant les últimes setmanes.

L’anunci d’un acord entre els EUA i l’Iran per posar fi al conflicte i reobrir progressivament el canal d’Ormuz ràpidament ha provocat la caiguda del preu del petroli i la pujada de les borses mundials. Tot i que es complís l’acord, cosa que cal veure, la situació no es corregirà immediatament perquè una gran part del mal ja és feta. Recuperar la producció normal de petroli, reconstruir les infraestructures malmeses i normalitzar els canals logístics i el transport de matèries primeres crítiques requerirà temps i diners.

La pregunta clau és quant d’aquest episodi quedarà en un sot conjuntural i quant es transformarà en cicatriu. La treva diplomàtica reforça la hipòtesi d’un sot limitat en el temps. Trump no es pot........

© El Periódico (CAT)