Qui té cames, que les trega!

Una amiga meva es queixa d’un programa d’entreteniment de TV3, fet al Penedès, que, en acabar, brinden amb cervesa!!! Li dic que, tot i semblar pervers, és el mercat qui decideix. O, en altres paraules: qui paga, mana! És evident que si els vinaters posessin més calés sobre la taula, el brindis final del programa es faria amb algun del magnífics vins que donen vida i personalitat a la nostra terra! Però és un sector tan estressat i carregat de problemes, que ningú té prou capacitats o lideratge per trobar fórmules profitoses i col·lectives… Mentrestant, el sol surt cada dia per llevant i il mondo gira, gira, gira, com diria l’Adriano Celentano. En efecte, el planeta Terra, impertorbable als avatars històrics, gira i gira sobre si mateix, resseguint cada any l’òrbita al voltant de l’estrella Sol, que a la vegada gira a l’entorn de la Via Làctia, que circumda cada 200 milions d’anys… Bufff… Em perdo, amb aquestes infinitats de l’espai! Quan estudiava Exactes em meravellava allò tan divertit de l’hotel infinit de Hilbert! Un hotel amb infinites habitacions que podia albergar una infinitat d’infinits hostes! Ara, no sé per què, m’ha vingut al cap aquella època estudiantil jovenívola i plena de futur i, sobretot, tan i tan llunyana, que tal com deia fa uns dies, és probable que mai l’hagi viscut! Inventar-se el passat és un exercici saludable que ens permet tenir moltes més vides de les que hem tingut i modelar-les al nostre gust! Bé, si ara ens centrem en el nostre petit món terrenal, ens trobem el pistolero de New York, xèrif del món mundial. Fa por només de veure la cara que fa! Quantes pastilles es deu fotre aquest home cada dia? Ei, atenció: està avalat per la meitat dels votants nord-americans! Quan ara veiem documentals sobre com Hitler va crear aquell monstre anomenat Tercer Reich, se’ns posen els pèls de punta. I tot va passar com ara! Davant els ulls de tothom, sense que ningú li parés els peus, abans que tot plegat fotés un pet com un aglà. Des d’aquí, en aquest magnífic raconet nostre de l’univers, anomenat Catalunya, podem fer alguna cosa per canviar el curs de la història? Ho sento, la resposta és clara: re! No podem fer absolutament re! Em sap greu no tenir a mà una resposta menys nihilista i més elaborada, més optimista! A Mallorca diuen «Qui té cames, que les trega!», perquè em penso que haurem de córrer!

Si la tecnologia pensa per nosaltres, què ens queda a nosaltres?

L’ESTRÈS ENS PERJUDICA

© El 3 de Vuit