Fum, fum, fum…
La llengua catalana s’esvaeix lentament, mentre els governs acumulen discursos. Ho confirmen els estudis recents: el català retrocedeix com a llengua d’ús habitual i perd presència social, especialment entre els joves i en els entorns urbans. Davant d’aquest diagnòstic, la resposta institucional continua sent previsible: declaracions solemnes, compromisos genèrics i escassa acció transformadora. Fum, vaja.
L’actual executiu de la Generalitat –com també els anteriors– proclama la defensa del model d’escola catalana, però a la pràctica prioritza una gestió prudent i submisa a sentències judicials que reforcen l’ús del........
