Mallorca s’ha rebel·lat

Mallorca s’ha rebel·lat | MANU MIELNIEZUK / Manu Mielniezuk

Mallorca s’ha rebel·lat. Els mallorquins han sortit massivament al carrer i han dit que era arribada l’hora de canviar i que ja n’hi havia prou d’aquest disbarat sense traça que és el nostre model productiu fonamentat en el creixement sense límits. Que tocava canviar radicalment, que no vol dir ni sobtadament, ni de forma extrema, sinó anar a la rel del mal. Vol dir fer passes decidides per mudar de paradigma vers un sistema econòmic diversificat que prioritzi el benestar de la població i que, per això mateix, afavoreixi que els mallorquins puguin viure a ca seva dignament. Que es puguin sentir íntimament units a la terra, al paisatge, a la llengua ancestral, a la peculiar manera de veure el món. I que no hagin de partir fora de l’illa per sobreviure, per guanyar-se la vida amb una perspectiva diferent de fer de servidors d’un sistema que únicament aspira a romandre en les mateixes condicions actuals fins que tot esclati (que arribarà a esclatar si seguim igual).

Com que l’exitosa manifestació del passat 26 de juliol envià als que manen un missatge tan destacadament nítid, es fa mal d’empassar que fos enterbolit per la violència policial gratuïta i forassenyada que, cercada de propòsit per marcar la jornada, aconseguí desenfocar el focus d’atenció. Però la clau de volta, l’ensenyament que hauríem de treure de tot plegat, és que el turisme constitueix una autèntica qüestió d’estat —‍així ho proclama a les clares la intervenció policial‍— i que el sistema productiu que ens subordina convé, per descomptat, als pocs però poderosíssims beneficiats i enriquits per l’orgia del benefici sense límits. Però també —‍i aquesta és la idea central que hauríem de capir‍— convé a Madrid, que recapta aquí a mans plenes i sense retorn i infla totes les xifres que, després, enarbora com un èxit de la seva gestió econòmica.

La lamentable paradoxa de tot plegat és que aquest èxit pírric d’Espanya està........

© Diario de Mallorca