Major d’edat (Per a la Reina de Saba)

Quan nasqué, aprengué, gairebé des del primer instant de la seva existència, a no perdre’s. Aprengué a no perdre’s ni vagarejant pels boscos de la nit tranquil·la, ni resseguint les primeres clarors de l’alba. Havia conegut el raig de la vida submergida dins la intempèrie inhòspita i freda de les muntanyes d’Amara, al nord-est d’Etiòpia. Ben lluny, horitzó enllà, on neixen les estrelles i la lluna, i sabia detectar el mínim indici de llum, fins i tot a través de les encletxes més estretes. Així doncs, havia entès, gràcies a un aprenentatge delerós conduit només —només!— per l’instint, com ho havia de fer per perviure, per subsistir.

De llavors ençà, han passat devuit anys en un no res i ja té un cert relat per explicar. Però, sobretot, té un llarg trajecte per endavant per camins que, a voltes, potser li recordaran els cinc-cents quilòmetres de pedregars vers Addis Abeba embolcallada en el drap blanc que sa mare encara conserva com el més preuat dels tresors. Devuit anys. Qui ho havia de dir! Com totes les joves de la seva edat, du a la bandolera —o a la motxilla, què té més— tot un món de projectes, d’il·lusions i també —per què no dir-ho!— de quimeres. Coses de l’adolescència que, com se sap, és voluble, mòbil i un xic imprevisible.

Per pedregars o per camins plaents, amb alegries barrejades amb algun desfici, amb la sempiterna rialla que, sovint, lluita per amagar el cert deix d’amargor........

© Diario de Mallorca