La contestació al model productiu

La contestació al model productiu

Un moment de la manifestació contra la massificació del passat 26 de juliol. / MANU MIELNIEZUK

Veure una vegada més les imatges de les dues joves activistes de Santa Maria emmanillades i conduïdes per la Guàrdia Civil (del senyor Marlaska) esgarrifa fins a l’extrem. Ben igual que esgarrifa llegir son relat dels fets en què posen en relleu els enganys i les coaccions patides, a més de l’advertiment, per part dels executors immediats de la detenció, que la seva acció havia tocat els interessos de gent molt poderosa (i fins aquí podíem arribar). En atenció als desmemoriats, convé recordar que les joves —‍avui sabem que es diuen Maria i Aina‍— foren detingudes fa unes quantes setmanes acusades d’haver comès l’execrable crim de pintar les façanes d’unes immobiliàries amb lemes al·lusius a la saturació turística, l’especulació i la necessitat de canviar el fals paradigma productiu que ens subjuga.

[Cada dia un bon grapat de vegades es pinten arreu façanes d’edificis públics i privats, vagons de trens, passos elevats i tot allò imaginable. Mai no se sent que la Guàrdia Civil posi el mínim esment a investigar aquests danys patrimonials i, molt menys encara, que ho faci amb una dedicació i determinació semblants a la històrica, per transcendent per al futur de la humanitat, prospecció dels fets de Santa Maria. Ni de lluny. La diferència, ben enunciada per la mateixa Benemèrita, és que na Maria i n’Aina havien gosat afectar —‍amb unes pintades!‍— interessos catedralicis. I fins aquí podíem arribar].

Per descomptat, les joves santamarieres foren presentades per l’atestat com unes perilloses delinqüents que havien d’alterar la tranquil·litat dels ciutadans. La crida als mitjans de difusió era obligada per tal que captessin per a la........

© Diario de Mallorca