Miquel Àngel Lladó Ribas

L’altre dia vaig assistir a una interessant conferència organitzada per ARCA. El títol amb què s’anunciava era prou atractiu: Faros para orientarse. Faros para perderse. Javier Pérez de Arévalo, el conferenciant -doctor en Història, faroner i músic, una combinació d’allò més rica i suggeridora- explicà que la funció primera i principal dels fars és la de servir d’ajuda als navegants, especialment en situacions de metereologia adversa o de perill sobrevengut durant la singladura. Posà també en valor altres aspectes que darrerament han cobrat protagonisme a causa de l’abandonament dels usos tradicionals dels fars, com ara la seva rica i variada faceta patrimonial, manifestada en els seus vessants mediambiental, arquitectònic, industrial, documental i antropològic o immaterial. D’aquí la segona de les proposicions de la xerrada, Faros para perderse; és a dir, una font patrimonial d’inesgotable interès per a l’estudiós d’aquests elements tan bells i peculiars, i que tanta literatura i imaginació han ocasionat al llarg de la seva existència.

Pérez de Arévalo, faroner de professió i per tant bon coneixedor de les bondats i vicissituds de l’ofici, revelà aspectes que desmitificaren la visió diguem-ne romàntica -segurament recordaran aquell famós anunci de Nescafé en què es donava una imatge idílica d’aquests indrets, allunyats del renou i de les presses- a través de testimonis reflectits en documents redactats pels propis faroners en forma d’actes o comunicats adreçats als superiors jeràrquics, en què descrivien tot tipus d’incidents i calamitats relacionades amb l’ofici. Aquests relats oficials, dotats sovint d’una gran tensió i dramatisme, donaven part de tempestes ferestes que amenaçaven no sols la integritat física del faroner i la seva família, sinó sovint la pròpia estructura del far, tot en un clima i atmosfera propis d’una autèntica pel·lícula de terror. Alguns d’aquests testimonis presagiaren fins i tot fets cabdals en la nostra història recent, com el d’una violenta baralla entre un faroner i el seu subordinat documentada a principis de juliol de 1936, tot just 15 dies abans que esclatàs la Guerra Civil.

El conferenciant posà en valor els 17 fars actualment existents a Mallorca i als illots adjacents. En destacà especialment el valor patrimonial, com en el cas del far de na Pòpia a sa Dragonera, que qualificà de vertadera meravella arquitectònica, tant pel que fa a la seva ubicació, a la part més elevada de l’illa i construït gairebé sobre un penya-segat, com a la seva estructura, a hores d’ara amenaçada per la runa i a mercè de factors meteorològics adversos, particularment dels llamps. Es mostrà crític amb determinades intervencions que al seu parer han desvirtuat l’essència dels fars per fer-los més atractius i rendibles de cara al turisme, algunes d’elles vertaderament lamentables. Tot i admetre que la professió de faroner ha passat gairebé a la història a causa de l’automatització i l’ús d’òptiques d’alta autonomia, defensà amb arguments el que ell considera un patrimoni imprescindible per entendre la història de la navegació i la seva influència en determinats esdeveniments que per ventura haurien canviat el rumb de la història, com ara l’ocasió en què el bàndol rebel a les ordres del general Franco ordenà apagar tots els fars de la zona del Llevant per tal de desbaratar el desembarcament de les tropes del capità Bayo a Portocristo.

Tots ens hem delit en alguna ocasió, contemplant un far a la costa. La seva sobrietat, la seqüència exacta dels seus feixos de llum, l’aïllament en què estan immersos, són factors que desperten en nosaltres una sensació de pau i serenitat difícil d’explicar. Tal vegada perquè, tal com succeeix actualment en molts d’àmbits de la nostra existència, necessitam certeses, referències cap on dirigir les nostres naus sovint desnortades, fites en què dipositar l’esperança. Farem bé de protegir-los, doncs, de contextualitzar-los mitjançant uns usos que no desvirtuïn ni malmetin la seva particular idiosincràsia, aquesta presència que tant ens ha encisat al llarg de dècades de llum i fascinació ran de mar, amb la sola companyia de la nit i el silenci de l’univers.

Muere un motorista de 38 años en Palma al chocar contra un coche que se cruzó bruscamente para girar

Muere un niño de 6 años en una finca de Montuïri al ser atropellado en una reunión familiar

La historia del Amanecer de Palma: de Son Pardo al barrio de las ‘queridas’

Samu Costa lidera la fuga internacional del Mallorca

Las cifras de la expropiación de los locales de la plaza Major de Palma: 48.600 euros el más pequeño y 457.600 el más grande

Los millonarios del Dubai bombardeado se refugian a precio de oro en Mallorca

Irán amenza a 'destinos turísticos' visitados por estadounidenses, un mercado al alza en Baleares: más de 333.000 visitantes en 2025 y nuevas conexiones aéreas en proyecto

Colapso en Porto Pi por la apertura de Pepco: largas colas para entrar en su primera tienda en Mallorca

Llama la atención, 23 de marzo de 2026

El PP pide en el Congreso mayor presencia de Frontex en Baleares

El Consell aprueba las bases para 86 plazas de bombero

El humor lo puede (casi) todo

Las clases medias, ¿vivas o coleando?

Xerra molt, però diu poques coses

Matar al jefe de la tribu

© Diario de Mallorca