Miquel Àngel Lladó Ribas

L’altre dia vaig assistir a una interessant conferència organitzada per ARCA. El títol amb què s’anunciava era prou atractiu: Faros para orientarse. Faros para perderse. Javier Pérez de Arévalo, el conferenciant -doctor en Història, faroner i músic, una combinació d’allò més rica i suggeridora- explicà que la funció primera i principal dels fars és la de servir d’ajuda als navegants, especialment en situacions de metereologia adversa o de perill sobrevengut durant la singladura. Posà també en valor altres aspectes que darrerament han cobrat protagonisme a causa de l’abandonament dels usos tradicionals dels fars, com ara la seva rica i variada faceta patrimonial, manifestada en els seus vessants mediambiental, arquitectònic, industrial, documental i antropològic o immaterial. D’aquí la segona de les proposicions de la xerrada, Faros para perderse; és a dir, una font patrimonial d’inesgotable interès per a l’estudiós d’aquests elements tan bells i peculiars, i que tanta literatura i imaginació han ocasionat al llarg de la seva existència.

Pérez de Arévalo, faroner de professió i per tant bon coneixedor de les bondats i vicissituds de l’ofici, revelà aspectes que desmitificaren la visió diguem-ne romàntica -segurament recordaran aquell famós anunci de Nescafé en què es donava una........

© Diario de Mallorca