Un brindis per les llengües
Opinión | TEMPUS EST IOCUNDUM
Joan Riera
El periodista, escriptor i poeta Ryszard Kapuscinski conta una història que conegué al Tadjikistan. Un jove participà en la Gran Guerra Pàtria, la Segona Mundial pels occidentals. En tornar a ca-seva, havia oblidat la llengua pròpia i només era capaç de parlar i comprendre el rus a un poble on molt pocs coneixien l’idioma oficial de la Unió Soviètica. El seu pare li demanà que xerrés en tadjik, però l’antic soldat no l’entenia. A ca-seva s’acostaven primer els veïns i després tot el poble per conèixer aquell estrany cas. Tot el poble se’n reia. El jove no aguantà més i sortí al carrer molt emprenyat per cridar: «Prou». Ho va fer amb la llengua materna. Així recuperà el tadjik i tot el poble ho celebrà amb una gran festa. «Està bé saber rus, va concloure el mestre, però els tadjiks també han de conèixer la seva llengua.........
