Opinión | TEMPUS EST IOCUNDUM

Therians? No, caps de fava amb orelles

Therians? No, caps de fava amb orelles / Freepik

Set dies enrere, aquest juntalletres mai havia sentit la paraula therian. Dissabte de matí en parlaren de passada a un programa de Ràdio Nacional que presenta Pepa Fernández. Diumenge es publicaren reportatges a quasi tota la premsa digital. A partir de dilluns, gairebé totes les cadenes de televisió mostraren algun desequilibrat disfressat de ca o moix mentre caminava, és un dir, a quatre potes. A la força i per reiteració he arribat a saber que es tracta d’individus que afirmen tenir ànima de bestiola. Subjectes que abracen un estil «propi de la vida, sensitiva, no de la racional», segons la definició d’animal que recullen Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. En definitiva, es tracta de persones que tenen burballes al cap.

La sublimació de les capacitats intel·lectuals dels suposats therians es veié al programa Cinc dies de la televisió autonòmica, IB3. El presentador Toni Rigo entrevistava via Internet cert individu d’una espècie no humana, però amb capacitat per articular paraules. Encara que s’ha d’aclarir que els mots eren buits de la racionalitat generalment atribuïda als humans. Anava disfressat amb una careta animal. En aquests temps confusos, l’anonimat és una condició sine qua non per fer discursos insensats als mitjans de comunicació. Quan estava a punt de finalitzar l’entrevista, el ca amb ulleres de sol que afirmava dir-se Ismael, demanà permís per fer una darrera intervenció. Pronuncià cinc paraules: «Perro Sánchez, hijo de puta», s’abaixà els calçons i es tocà els genitals. El personatge creia tenir-los molt grossos pel que acabava de fer. Impossible confirmar-ho perquè no es davallà els calçotets. El que sí que deixà palès amb més claredat que si li haguessin fet una ressonància magnètica, és que el seu cervell té una grandària similar a la d’un mosquit.

Mai he tingut l’oportunitat d’exercir de Félix Rodríguez de la Fuente disseccionant amb ulls de científic un therian en el seu àmbit natural, és a dir, al carrer. De fet, s’han convocat trobades en les quals hi ha hagut centenars de curiosos i cap exemplar. En canvi, amb una setmana he quedat fart de veure’ls a mitjans de comunicació digitals i cadenes de televisió. Com demostrà l’exemplar salvatge que tengueren el plaer, és un dir, d’entrevistar al canal autonòmic, es dediquen a escampar odi i a estendre un missatge antiprogre o antiwoke. Es comença estimant els animals i s’acaba així, és l’avís gens subliminar que estenen.

Per tant, la qüestió, el problema, la notícia bomba no és aquest espècimen tan fals com el Ieti, també conegut com l’abominable home de les neus. O el monstre del llac Ness, batiat popularment amb el diminutiu Nessi. La pregunta oportuna és per què tants periodistes i mitjans giren el focus informatiu cap mitja dotzena de beneits, curts de gambals o individus poc espavilats? Qualificatius que encaixen amb una expressió tan nostrada com és «cap de fava», que afegeix «amb orelles» en la seva categoria superior aplicable a aquest cas.

Sorprendre, interessar, emocionar, és el que reclamava cada dia el director d’un diari americà als seus subordinats. Pregava devotament als déus de la tinta i el paper per tenir notícies en cada una de les edicions que en complissin una, o millor les tres, d’aquestes condicions. Els periodistes d’ara estan sotmesos a la tirania de clic. La notícia en la seva definició clàssica era un fet d’interès general que s’havia de donar a conèixer. Si, a més, hi havia poders que desitjaven ocultar-la, la seva divulgació era més necessària que mai.

Ara s’accepta que gent amb màscara i a la que no s’ha identificat faci bajanades a canvi d’un grapat de clics o unes dècimes d’audiència. Les xarxes i molts mitjans digitals, fins i tot els tradicionals, accepten cada dia que des de nicks que amaguen les identitats es difonguin tota casta de disbarats, falsedats evidents i fins i tot insults.

El periodisme s’ha de repensar cada dia. Malauradament, no sempre s’ha adaptat adequadament a l’evolució social, de vegades ho ha fet tard i malament. Tal vegada s’haurien de recuperar alguns dels valors del passat pel que fa al que és notícia o no. Caldria aplicar les regles habituals sobre les fonts anònimes i les comprovacions dels fets. És imprescindible posar un tap a l’allau de notes insubstancials i propagandistes que produeix l’exèrcit de caps de premsa pagats amb doblers públics. Periodisme adaptat a l’evolució de la tecnologia actual, sí; però mantinent els principis permanents d’aquesta professió imprescindible en una democràcia.

La familia kuwaití pide 9 años al encargado de cuidar sus fincas en Mallorca

Víctor Madera ha comprado Capocorb Nou a los magnates kuwaitíes por doce millones

Jaime Anglada: “Soy como un juguete golpeado, ya no funciono como antes”

Dia de les Illes Balears 2026: este es el programa de visitas guiadas y puertas abiertas gratuitas en Mallorca

17 multas por entrar en la zona de bajas emisiones en Mallorca: un alemán tendrá que pagar 3.400 euros

El Palau de Congressos de Palma pierde fuelle en 2025: caen un millón sus ingresos y once el impacto indirecto

Una cadena mallorquina gestionará el hotel Vell Marí de Can Picafort tras una temporada catastrófica

Aida Ordóñez, mallorquina que viu als Estats Units: «La gent aquí no camina: s’empra el cotxe per a qualsevol cosa»

Unides Podem de Alcúdia pide una reunión para reabrir el debate sobre el trazado del segundo cable

© Diario de Mallorca