Ho vull tot
Opinión | TEMPUS EST IOCUNDUM
Escena final de 'La Vaquilla'. / Diario de Mallorca
Voler-ho tot és un dels camins més directes per acabar sense res de res. Malauradament, els programes de màxims s’imposen en tots els camps de les societats actuals. A la política, a l’economia, a les disputes socials i fins i tot a l’esport. Tal vegada els culpables són els oligarques que quan arriben al bilió ja pensen en el trilió, supòs que sense recordar que la seva vida és limitada i que només seran capaços de consumir una ínfima part de tot el que han acumulat. És possible que els responsables de tanta bogeria no siguin grans magnats, sinó els milers de posseïdors de la veritat suposadament absoluta que dominen xarxes socials, tertúlies televisives i radiofòniques o les converses de sobre taula entre cunyats. Ho saben tot, menys el significat de la paraula seny.
Aquesta setmana han abundat els exemples d’aquells que renuncien a tota renúncia. Pedro Sánchez volia tota la legislatura quan fa mesos, probablement anys, que n’ha perdut el control. El denominat Sindicat de Llogateres exigeix tots els drets per a aquells que viuen en cases d’altres sense atorgar cap prerrogativa als propietaris –rendistes les diuen elles, i se suposa........
