La maleïda societat digital

Dos estudiantes consultan contenido educativo desde sus ordenadores. / MIRIAM BOUIALI. VALÈNCIA

Passava els dies contestant. Contestant correus electrònics, contestant missatges, contestant notificacions. Contestant sol·licituds de companyies de gas per rebuts que el banc m’havia tornat. Contestant asseguradores que em volien protegir de riscos que desconeixia. Contestant operadores telefòniques que m’oferien una quantitat il·limitada d’adventatges per trenta euros al mes. Contestant anuncis, promocions, invitacions, recordatoris. Contestant.

També contestava els amics. Els coneguts. La família. Els trenta dos grups de WhatsApp als quals pertanyia i dels quals cada dia pensava quins volia eliminar. Contestava des que m’aixecava fins que me n’anava a dormir. Entretant berenava, dinava i sopava moltes vegades amb el mòbil obert per veure notificacions.

I un dia vaig descobrir una cosa terrible. Que el 80% de la meva vida era contestar missatges. La vida havia quedat reduïda a això: una successió infinita de respostes digitals. Rara vegada una conversació telefònica i quasi mai una trobada real amb humans. Una oficina oberta vint-i-quatre hores al dia instal·lada dins la meva butxaca.

Vaig intentar........

© Diario de Mallorca