Enemics de l’economia balear…nosaltres mateixos?
Enemics de l’economia balear…nosaltres mateixos?
Turistes al centre de Palma aquest estiu. / B.RAMON
Aquest estiu ens ha ensenyat que els pitjors enemics que tenen les Balears, com a productor de riquesa, potser no són la manca d’estadants forans. Ni de manifestants ocasionals: una o dues manifestacions a l’any, notícia d’un parell de dies i fins l’any que ve. Tampoc els preus irreals dels nostres principals competidors, subvencionats en part pels seus respectius governs, així tothom pot baixar tarifes. Ni, fins i tot, les cícliques crisis dins l’àrea de Turisme al Consell de Mallorca.
No: els més grans i pitjors rivals de la principal de les indústries locals són: el cost de l’habitatge, la manca de successió al mercat laboral i, (enguany n’ha estat un exemple palmari), l’augment de les temperatures. El primer punt té una relació directa amb el segon: mentre les rendes per pis eren sensates, milers de treballadors i treballadores de la Península eren contractats. Pagaven un pis entre quatre, guanyaven un sous i, amb l’atur, els en quedava el suficient com per viure correctament la resta de l’any. Era una mà d’obra fidel i - normalment - professional. No xerram tan sols de turisme: bars, fàbriques de mobles, temporers agrícoles…Però amb el boom immobiliari experimentat a les Illes els darrers quinze anys, la mentalitat dels llogaters ha variat. Ja no interessen els lloguers de temporada. Es vol cash tot l’any. I, si pot ser, en règim de........
