Efecte AFD: cap a la fi del bipartidisme?
Efecte AFD: cap a la fi del bipartidisme?
Miles de personas se manifiestan este lunes en Berlín contra la ultraderecha después de que la formación Alternativa para Alemania (AfD) arrasara la víspera en la región oriental de Sajonia-Anhalt. / Paloma Rocha / EFE
“El canvi és llei de vida. Aquells que sols miren al passat o al present, sens dubte perdran el futur”. John Fitzgerald Kennedy ( 1961-1963), president dels Estats Units.
Després de les eleccions de Saxònia-Anhalt d’aquest cap de setmana, als partits espanyols tradicionals els pot haver una certa dosi de pànic. Ara bé: recordar Santa Bàrbara quan trona no sol dur solucions pràctiques. Emetre un pronunciament corporatiu tampoc sol arreglar el problema de fons. Potser és una estratègia davant la ciutadania, però sense uns efectes pràctics mesurables. Els seus dirigents més preclars saben que, des de diumenge, el bipartidisme és més en perill que mai. L’alternança instaurada el 1885 - amb l’annuència de la regent, Maria Cristina d’Habsburg, vídua d’Alfons XII - per Antonio Cánovas del Castillo i Práxedes Mateo Sagasta, (representants dels partits moderat i liberal, respectivament), convenientment modernitzada per la Constitució del mil nou cents setanta-vuit, trontotlla. Amb tot el que representa d’interessos creuats amenaçats. No és d'estranyar un cert estupor. No tothom està preparat a viure fora de la política. Més, si hi ha hipoteques per pagar o fills per mantenir.
Inversament proporcional a dit estat d’ànim,........
