El vot de les dones: un dret que hem de continuar defensant
La manifestació convocada per la Comissió 8M amb motiu del Dia de la Dona. / EFE / Mariscal
L’1 d’octubre es varen complir 95 anys d’una data que va canviar per sempre la història de les dones a Espanya. L’1 d’octubre de 1931, les Corts de la Segona República van aprovar l’article 36 de la Constitució, que reconeixia a les dones els mateixos drets electorals que als homes. Després d’un intens debat parlamentari, la defensa decidida de Clara Campoamor va ser fonamental per aconseguir-ho.
Aquest aniversari ens pot servir no només per recordar aquella conquesta, sinó també per reflexionar sobre el seu significat, sobre el llarg camí que va ser necessari recórrer per assolir-la i, especialment, sobre la seva vigència.
La lluita pel dret de les dones a ser considerades ciutadanes venia de molt abans. Un dels seus primers grans referents va ser Olympe de Gouges, autora l’any 1791 de la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana, escrita com a resposta a l’exclusió de les dones dels principis d’igualtat proclamats per la Revolució Francesa. Durant el segle XIX i principis del XX, els moviments sufragistes, especialment als països anglosaxons, varen convertir el dret al vot en una de les grans reivindicacions de les dones.
També a Espanya moltes dones feia anys que s’organitzaven i reclamaven drets. Per això convé recordar que, encara que Clara Campoamor va tenir un paper decisiu, el sufragi femení també va ser el resultat d’un moviment col·lectiu i d’anys de lluita feminista.
El primer pas es va donar l’any 1931, quan es va reconèixer a les........
