“Tants en vengueren que de casa em tragueren”, diu el refrany. Pensava en això arran de la polèmica sobre les declaracions del senyor Gómez Bastida la setmana passada. Aquest alt càrrec el Consell va argumentar que a Eivissa el problema no és el turisme sinó el creixement de la població i que fixar-se en el turisme és fixar-se en el símptoma i no en la malaltia. En la mateixa jornada, Sílvia Pastor d’Apartur va tornar a treure el tema de la “turismefòbia i el populisme” i la necessitat d’articular “consensos” sobre polítiques turístiques.

La realitat és que a Eivissa la població pràcticament s’ha triplicat els últims 45 anys. Això amb població registrada —els 161.485 habitants de 2024 versus els 60.937 de 1981— però podria ser que realment encara hi hagi més gent. Població permanent, no parlam ara de la pressió turística de l’estiu. La realitat és que es parla molt de l’Espanya buida —la major part del territori— i molt menys de les parts superplenes. No hi ha societat que aguanti un augment de població com el de les Illes Balears, Eivissa en particular, sense que rebentin les costures del benestar i la convivència. És impossible.

Les costures rebenten per tot, però en especial per........

© Diario de Ibiza