El lloc de Ca n'Escandell on està previst edificar habitatges pel lloguer assequible / J.A. Riera

Dimecres a la tarda vaig embastar l’article de divendres i a l’hora de sopar va saltar la notícia que havia mort Maricarmen, la senyora desnonada que fa 15 dies que ha estat l’espurna del malestar sobre l’habitatge. Una crisi que ha acabat fent saltar la legislatura i convocar eleccions. Passa a vegades que situacions estancades durant molt temps acaben catalitzant per un accident inesperat. Aleshores tothom corre i s’exclama, però la veritat és que tothom portava dècades deixant podrir el tema.

Espanya era un país de llogaters amb una legislació molt protectora. La legislació, des de 1964 a 1985, congelava rendes —la renda antiga— i permetia la subrogació, convertint els contractes en indefinits. És el cas de Maricarmen i la seua família i el problema no és aquesta persona i la seva família —en un país tan caïnita com Espanya aquests dies se n’han dit de tots colors— que han fet el que han pogut i han mirat d’aprofitar la situació com hauria fet qualsevol. Fixar-se en un individu concret i aïllar-lo per fer-ne caricatura és fixar-se en el dit quan el dit apunta la lluna.

Una legislació com la franquista mata el mercat de lloguer, perquè ningú vol llogar habitatges a........

© Diario de Ibiza