Ha mort Ratko Mladic, el carnisser d’Srebrenica. Aquesta vegada ens asseguren que és veritat. La mort d’Mladic havia corregut alguna vegada per les xarxes, però era mentida. La notícia ens porta, inexorablement, a pensar on pot portar-nos la raó d’estat purament depullada, dura i angosta fins a l’extrem. I ens recorda el paper que va fer la Unió Europea a la tragèdia dels Balcans, posant davant el mirall el poc que s’ha avançat en allò que va provocar aquell paper extraordinàriament galdós.

La sangarina dels Balcans va ser possible, bàsicament, perquè la majoria dels estats europeus varen decidir deixar la UE completament inoperant -inhabilitada com a mediadora en el conflicte- per un motiu molt simple, i que només està en el subtext de tot plegat: consideraven que la raó d’estat estava per davant de moltíssimes d’altres, com ara la defensa dels drets humans o la convivència pacífica. Si algú qüestionava la unitat d’un estat determinat (en aquell cas, recordem-ho, Iugoslàvia), l’estat tenia dret a fer el que fos per defensar la seua unitat. O suposada unitat, perquè la unitat no cal defensar-la, si........

© Diario de Ibiza