A mi sempre m’ha deixat una mica glaçat que les desgràcies dels altres facin que una part de la gent d’aquí es fregui les mans, amb un mal dissimulat entusiasme. La guerra al Llevant atrau més gent cap a les nostres illes, cap a la part occidental de la Mediterrània, i això, segons algunes veus del sector serveis, “és positiu”... si no fos per les conseqüències catastròfiques de qualsevol guerra. Segurament, la imatge més simbòlica d’això seria una Franja de Gaza convertida en una mena de ressort per a turistes amb solvència econòmica assentat dalt les runes d’allò que abans havia maldat per convertir-se en una societat mínimament estructurada. I potser arrelada. Per molt que les influències exteriors la fessin anar pel pedregat. Em referesc a la imatge, no a l’estructura profunda dels fets. Però la imatge, ai las!, resulta també prou important.

Quan es donen xifres sobre ocupació turística, no hi ha cap referència a la qualitat que puguin aportar els esmentats guarismes. Ben al contrari: les xifres són completament fredes. I, ja se sap, l’estadística sense interpretació humana és tan intel·ligent com artificial és la intel·ligència que ara........

© Diario de Ibiza