Qui mana
Cada vegada que llegesc un sondeig sobre futures conteses electorals no puc evitar de somriure, riure o fer-me un tip de riure mandíbula batent. Escollir entre cadascuna de les tres opcions depèn de la seriositat que el mitjà hi posi a l’hora d’analitzar el sondeig, de la quantitat d’analistes saberuts que diguin si PP i Vox tendran majoria absoluta, o si els socialistes, amb les crosses perifèriques podran continuar ocupant un certa palauet al bell mig de l’Altiplà dels pastors.
La reacció té uns fonaments obvis: el pont de comandament s’ha desplaçat, molt considerablement, durant aquestes darreres dècades -àdhuc durant els darrers anys- sense que la majoria d’analistes saberuts se n’hagi acabat d’adonar. No sé si per manca de visió de la jugada, per manca d’interacció amb la gent, o per pura mandra (que sempre sol ser l’opció més probable). Economia d’esforç, en diuen a les facultats d’Econòmiques.
De mica en mica, sembla que va esdevenint menys important qui guanyi o deixi de guanyar les eleccions, perquè el desplaçament de plaques tectòniques político-econòmiques és d’unes........
