Des de la nostra perspectiva actual, costa entendre per què una part de la societat, en determinades etapes històriques, ha tengut una ràbia tan poc continguda contra l’Església catòlica. Qualsevol feminista dels nostres dies se’n deu fer creus que hi hagués gent d’esquerres que l’any 1932 estigués en contra del vot femení, a causa de la influència que el clergat exercia sobre les dones (suposadament més gran que l’exèrcit sobre els mascles de l’espècie). Segur que aquells hòmens d’esquerres contraris al vot femení varen considerar que tenien raó quan a les eleccions següents la dreta va guanyar (quan la República tot just estava encetada). De la mateixa manera, avui costa entendre la crema de convents, els desoris que han involucrat gent de l’Església i la persecució per idees religioses. Però, de tant en tant, sorgeix alguna espurna que ens torna a recordar la importància de la Història per entendre què passa a cada moment. I per situar tothom allà on pertoca. (Ep! Sense cap intenció, sinó ben al contrari, de voler justificar res que s’hagi fet en termes criminals contra ningú, sigui clergue o no ho sigui). 

Fa uns dies, el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, màxim........

© Diario de Ibiza