Vista aerea de la Sagrada Família y Barcelona. / Zowy Voeten

Sembla que es torna a destapar el debat sobre el paper que ha de jugar Barcelona dins Catalunya. Encara no hi ha ningú, pel que tenc vist, que vagi una mica més endavant, i pensi, com només pot fer la gent del carrer, en Barcelona com a capital de la Catalanofonia. Això deixant de banda la gent, segurament avui dia una majoria, que només entén la capitalitat si hom es refereix a la capital d’un estat. Però la capitalitat es pot exercir de moltes maneres.

De fet, per a la gent d’Ibiza o de Formentera, com supòs que ocorria a la resta de les Illes Balears, quan algú deia que se n’anava ‘a la capital’, tothom entenia -fins fa quatre o cinc dècades- que es referia a Barcelona. Podríem haver pensat en Palma, però Palma és Palma. I punt. Anar a Mallorca és anar a algun lloc on hi ha més poderiu que no a les Pitiusas, però no és exactament anar a la capital. I Madrid ens quedava massa lluny, massa aliena, massa fora del nostre món.

Tot plegat es justifica en la Història. Em plau de recordar aquí una anècdota -no tan anecdòtica- extreta de l’estudi que Marià Torres va fer sobre la........

© Diario de Ibiza