Creado: 16.06.2026 | 05:00

Actualizado: 16.06.2026 | 05:00

M’agrada caminar sol i també amb companyia, quan hi ha la confiança per parlar de qualsevol tema o, simplement, per compartir el silenci. Caminar, mirar el paisatge i badar et permet un pensar tranquil, però viu, que deixa entrar records, cabòries i nous propòsits.

Fa pocs dies ho feia per les muntanyes de casa nostra. Terrenys abandonats, camps que havien estat vida, feina i orgull, ara convertits en bardisses, marges caiguts i arbres que ningú cuida. Quanta feina feta en aquests camps erms. I, en arribar a casa, llegeixo al diari plans i despeses per fer cremes controlades, per prevenir incendis que abans s’evitaven simplement treballant la terra. No és un retret, només una constatació: hem canviat molt, i no sempre sabem com gestionar aquests canvis.

Últimament, he anat a alguns serveis públics, com a usuari, amb visita concertada........

© Diari de Tarragona