Creado: 10.08.2026 | 05:00

Actualizado: 10.08.2026 | 05:00

El que la passada setmana hem vist per la televisió i mòbils, escoltat per les ràdios i llegit per la premsa, no és pròpiament una emigració, ni regular, ni irregular, senzillament és una fugida massiva de gent jove i molt jove d’un país que no els hi agrada, que no el hi ofereix el que ells desitjarien. Aquest fet al marge de si unes autoritats van deixar fer i d’altres es van assabentar tard del que estava passant, és una clara mostra del descontentament d’una població que no està satisfeta amb la seva pàtria. Cícero, abans de Crist, ja considerava que un pàtria és un lloc on si està bé, una comunitat de ciutadans que proporciona utilitats i seguretat, i a la qual es deu devoció i fins i tot l’obligació de defensar-la. Naturalment, si fuges del país és perquè no hi estàs bé, viure-hi no t’agrada, possiblement degut a la manca de beneficis per tu i els teus. Més greu encara és estar disposat a morir en la fugida. Més de cent ofegats són molts morts, i deixa entreveure que més enllà de Sebta i Maliliya no es queden prou contents mirant partits de futbol o esperant un altre mundial.

El regne del Marroc ha sofert importants transformacions econòmiques i també socials, malgrat que com han assenyalat analistes de banda i banda del mar, el seu desenvolupament es........

© Diari de Tarragona