Creado: 01.04.2026 | 05:00

Actualizado: 01.04.2026 | 05:00

La nit del 26 de setembre de 1983, el món podia haver acabat. En un centre de control soviètic, els sistemes d’alerta detecten el llançament de cinc míssils nuclears des dels Estats Units. De guàrdia hi ha l’oficial Stanislav Petrov. El que veu sembla l’inici d’una guerra nuclear. El protocol és clar: informar immediatament per iniciar, tot seguit, un contraatac nuclear massiu. Però Petrov dubta. No es refia del sistema. Considera que un atac real no començaria amb tan pocs míssils. Decideix esperar. Finalment, es confirma que és un error: un reflex del sol als núvols havia enganyat els satèl·lits.

Aquella nit, en plena Guerra Freda –amb la tensió al límit i la desconfiança absoluta entre blocs– la supervivència del món no va dependre d’un sistema sofisticat, sinó del criteri d’un sol home. Tot i formar part d’una estructura jeràrquica rígida, Petrov va assumir el pes de la decisió final, va decidir no creure’s la màquina, posant el judici humà per sobre dels protocols i dels automatismes del sistema. Va desobeir. I va evitar l’apocalipsi. Tanmateix, Petrov no va ser tractat com un heroi. Al contrari: va ser reprès, qüestionat per no haver seguit estrictament el protocol, i el seu cas es va mantenir en silenci durant anys.

L’Iran........

© Diari de Tarragona