Sánchez protegeix la legislatura amb l’escut internacional
Creado: 12.04.2026 | 05:00
Actualizado: 12.04.2026 | 05:00
Aaquestes hores el president espanyol i la seva dona són ja a la Xina on demà comencen el seu quart desplaçament a aquell país, tot i que aquesta vegada les autoritats xineses li han donat el rang de viatge oficial, amb més relleu, sobretot protocol·lari. No és una casualitat sinó la conseqüència de les bones relacions amb el president del país i els posicionaments polítics de Pedro Sánchez sobre les relacions amb la Xina.
He volgut començar aquesta mirada situant Sánchez en un nou desplaçament internacional per remarcar que el president espanyol manté la seva estratègia de apuntalar la seva acció política en l’àmbit internacional. Una constant de tota la legislatura i que manté ara amb la guerra de l’Iran i amb la seva relació amb els Estats Units i el seu president, Donald Trump.
El líder socialista no afluixa en la seva confrontació amb Trump, ni amb el seu aliat en aquesta guerra, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, i la decisió d’aquesta setmana de reobrir l’ambaixada espanyola a Teheran ha elevat la tensió diplomàtica amb el govern israelià. Sánchez manté el pols amb Netanyahu i demana als seus col·legues europeus que suspenguin l’acord d’associació entre la UE i Israel, amb un argument contundent: «no permetem una nova Gaza al Líban».
El mandatari espanyol intenta recuperar pes en el si de la Unió i des de Barcelona he llençat missatges per recuperar l’ambició de l’europeisme i reforçar el seu lloc al món amb una política exterior, de seguretat i de defensa comunes i fins i tot amb un exercit propi des d’ara mateix.
L’estratègia sanxista és clara i perfectament dissenyada i els aparells del govern i del partit treballen per l’eix internacional com el punt central de l’acció de l’executiu, mentre que al davant es troben amb la indefinició del PP.
La política exterior no és el fort d’Alberto Nuñez, no ho ha estat en el que portem de legislatura, i tampoc en el conflicte de l’Iran. En alguna ocasió l’entorn del líder popular ha deixat caure que la política internacional no dona vots, que els ciutadans el que volen és concrecions i compromisos en matèria econòmica, d’ocupació, de seguretat. Segurament per això en la situació a l’Orient Mitjà els populars s’han quedat en una situació incòmode, en terra de ningú, embussats en un plantejament que no volen desautoritzar obertament a Trump, ni tampoc Netanyahu, però tampoc aparèixer com una partit bel·licista.
Feijóo i Sánchez van coincidir aquest divendres en un fòrum europeu a Barcelona des d’on el president del PP va aprofitar per carregar contra el president espanyol pel seu paper en el si de la UE. A banda d’intentar desacreditar-lo amb l’argument que està sol i aïllat i que «és un llast» per la UE, el cap de l’oposició utilitza qüestions de política interna com la regularització d’immigrants per atacar el cap de l’executiu, fins i tot acusant-lo «d’exportar el problema migratori al conjunt de la Unió». I en qüestions de defensa explica sempre que pot que els socis de govern són contraris a l’OTAN.
Els populars mantenen que l’estratègia de Sánchez és un pur ‘postureig’ per amagar i fugir dels problemes interns, sobretot aquests dies que el seu ex ministre i secretari d’organització és assegut a la banqueta dels acusats del Tribunal Suprem.
Aquesta setmana Feijoo estaria més còmode encarant-se amb Sánchez al Congrés per retreure-li aquestes qüestions, i el president espanyol no només no hi serà sinó que tindrà els seus minuts de gloria mediàtica al costat del líder d’una de les grans potencies mundials com la Xina. I a més a més el cap de setmana vinent el líder socialista ha organitzar també a Barcelona tres esdeveniments internacionals que reforçaran aquesta projecció exterior: una bilateral hispano- brasilera amb Lula da Silva; una cimera del grup de països progressistes d’Amèrica Llatina en presencia de la presidenta mexicana Claudia Sheinbaum entre d’altres i una trobada mundial de líders socialistes.
Tres episodis més de l’escut internacional amb el que Sánchez protegeix la legislatura.
