Creado: 07.04.2026 | 05:00

Actualizado: 07.04.2026 | 05:00

La mort de Francesc Cabré Masdeu —un selvatà de Reus, un reusenc de La Selva— ens deixa un buit profund i, alhora, l’oportunitat de recordar amb serenor i gratitud una figura cabdal en la modernització econòmica de la ciutat i del conjunt del territori. Parlar de Cabré és referir-se a una manera d’entendre el servei públic des de l’àmbit empresarial, amb una visió que combinava amb naturalitat el rigor, la constància i una enorme capacitat de generar consensos allà on sovint predominaven les diferències. Això explica la seva extraordinària longevitat al capdavant de la corporació durant gairebé quatre dècades, en èpoques diferents i amb governs —municipals, autonòmics i estatals— de tota mena d’ideologies.

Des de la meva responsabilitat a l’Ajuntament i a REDESSA, però també com a secretari general en excedència de la Cambra i de la Llotja, vull posar en valor el paper decisiu que Cabré, propietari de la històrica Industrial Algodonera, va tenir en la transformació de la ciutat. I, especialment, en el naixement i consolidació de firaReus. Fa cinquanta anys, en un moment en què el país tot just començava a obrir-se a noves dinàmiques econòmiques, va ser un dels ferms impulsors de la construcció del Palau Firal del Parc de Sant Jordi. Aquella aposta, que alguns van considerar arriscada, va ser en realitat un exercici de visió estratègica que va situar Reus en el mapa firal de Catalunya i va dotar la ciutat d’un instrument modern per projectar-se més enllà del seu entorn immediat. Un exercici en què va comptar amb el suport d’empresaris com Antoni Pont, Joaquim Oliva o Miquel Colàs, per citar-ne només alguns, i amb la complicitat de l’enyorat Joan Josep Sardà, històric secretari de la corporació.

En el moment del comiat, cal donar-li les gràcies per tot, amb la convicció ferma i segura que el seu llegat continuarà guiant-nos

Ja a la recta final del seu llarg mandat, va defensar amb convicció —aliant-se amb el govern municipal presidit per Lluís Miquel Pérez— la necessitat d’un canvi d’ubicació que permetés aprofitar el potencial del futur Tecnoparc. Aquella decisió, que avui pot semblar òbvia, va requerir coratge i determinació. Actualment, firaReus és un motor econòmic de primera magnitud, un espai que acull congressos, fires i esdeveniments que generen activitat i oportunitats. Res d’això s’entendria sense la seva mirada llarga i la seva capacitat d’anticipar les necessitats d’un territori en transformació. Un exercici que els qui l’han succeït —Sanromà, Just i Basora— han sabut mantenir i projectar, consolidant una Cambra, la de Reus, que és un exemple en tots els sentits.

També cal recordar el seu paper determinant en l’impuls de REDESSA, en un moment en què el tacticisme polític d’una de les parts implicades va posar en risc el projecte en la seva fase inicial. Aquell embat es va superar, en bona part, gràcies a l’aposta estratègica de la Cambra i del mateix Cabré, que va saber veure en aquella iniciativa un model d’èxit liderat per l’alcalde Josep Abelló i el regidor Robert Sarobé. El temps li ha donat la raó: REDESSA és avui un referent que prestigia la ciutat, impulsa el seu teixit empresarial i projecta Reus com un espai d’innovació i emprenedoria.

El passat 10 de març vaig tenir l’oportunitat de conversar amb ell durant l’acte de lliurament del Guardó al Talent Femení a la seva filla Blanca, exemple de rigor professional i compromís associatiu. A firaReus vam recordar plegats la importància que té la Cambra quan actua amb visió de territori, posant per davant els interessos generals i el benestar de la ciutadania. Ell reivindicava sovint aquesta manera de fer: discreta, perseverant i orientada al bé comú.

Per això, en el moment del comiat, cal donar-li les gràcies per tot, amb la convicció ferma i segura que el seu llegat continuarà guiant-nos. El llegat de l’inoblidable i estimat Cabré de la Cambra, naturalment.

© Diari de Tarragona