Creado: 02.07.2026 | 05:00

Actualizado: 02.07.2026 | 05:00

Convindrem que hi ha esdeveniments esportius arrapats a la memòria de cadascú, que formen part d’aquella pàtria personal anomenada infantesa. El Tour n’és un d’ells. És la litúrgia estiuenca de sofà i guardem d’ell tota mena de gestes i noms, de tragèdies i esforços sense recompensa. De manera innegable, encara manté l’encanteri. Com la Lliga a Espanya o la Premier a Anglaterra, el Tour és un pilar bàsic de l’imaginari francès, una mena d’estructura d’estat, fonament forjador d’un tarannà nacional, d’una comunitat que es justifica al voltant seu.

Enguany, el Tour ha mantingut la tendència a començar el recorregut des d’un altre país i ens ha tocat a nosaltres la rifa. Felicitem-nos, que l’espectacle s’ho mereix i no hi ha esportistes més sacrificats que els ciclistes. Òbviament, quan organitzes una etapa i el pilot passa per les teves carreteres, et converteixes en una mena d’anunci de paisatge i paisanatge que consumeix mig món, focus de mirades i curiositats.........

© Diari de Tarragona