Dignitat a les Vies, indignitat a Adif
Creado: 12.03.2026 | 05:00
Actualizado: 12.03.2026 | 05:00
Adif ha barrat l’accés a les dades que alimentaven el portal de Limitacions Temporals de Velocitat (LTV) de la xarxa ferroviària, impulsat per Dignitat a les Vies. La plataforma ciutadana havia posat en marxa un servei simple i útil: mostrar els trams on els trens han d’afluixar perquè l’estat de la via no els permet circular a la velocitat prevista. És informació que ajuda a entendre els retards que patim cada dia. La resposta d’Adif? El bloqueig i la censura, sense notificació oficial, amb l’argument que les dades són «sensibles». Sensibles són ells! Saber que hi ha limitacions de velocitat i on són no posa en risc ningú. Al contrari: explica per què el servei sovint no funciona com cal. Amagar-ho no millora la infraestructura; només empitjora la confiança de la gent. És curiós que el portal ciutadà es va aixecar en menys de vuit hores, prova fefaent que, si Adif no oferia aquesta informació, no és perquè sigui impossible, sinó perquè s’estima més amagar-la. Aquest dimecres, el diari El País ja havia aixecat la seva pròpia web, i Renfe també n’ha estrenat una altra on mostra en temps real l’estat de trens i estacions. És curiós que, en les primeres hores de vida de la web original, alguns ferroviaris van fer arribar dades a la plataforma, perquè consideraven que la ciutadania té dret a saber. Perquè no és cert que aquesta informació sigui una extravagància: en molts països europeus, les dades sobre l’estat de la xarxa ferroviària són públiques. En fi. La transparència no és cap amenaça: és pràctica normal en organitzacions i sistemes que volen millorar. Adif, en canvi, s’estima més el paternalisme amb els usuaris, com si fossin nens i no ciutadans que paguen el servei, que en pateixen els retards i que tenen dret a entendre’n les causes. El problema de les limitacions de velocitat a les vies no és que es coneguin, sinó que existeixin. Bloquejar la web de Dignitat a les Vies no les farà desaparèixer. Al contrari, evidencia l’actitud censora i pocavergonya d’Adif.
