Creado: 28.08.2026 | 05:00

Actualizado: 28.08.2026 | 05:00

Hi ha moments que no es poden explicar només amb paraules. Moments que t’arriben al cor, que et fan un nus a la gola i que et reconcilien amb el món. Quan vaig saber que els capitans del Nàstic Genuine serien els pregoners de Santa Tecla, vaig sentir exactament això. Una emoció profunda. Una alegria sincera. El sentiment que, per una vegada, la ciutat que tant estimo feia un pas endavant i ho feia mirant cap a totes les persones.

Soc tarragoní. Ho sóc amb orgull. He crescut amb l’olor de les festes, amb l’emoció dels castells, amb la música que omple els carrers i amb aquella sensació única que Tarragona es transforma quan arriba Santa Tecla. Per a molts pot ser només una festa major. Per a mi sempre ha estat un sentiment de pertinença. Una manera de sentir que formes part d’alguna cosa més gran que tu mateix.

Però també sóc una persona amb discapacitat.I això vol dir que, moltes vegades, he mirat el món des d’un lloc diferent. Un lloc des d’on sovint has de demostrar més, esforçar-te més i lluitar més........

© Diari de Tarragona