Creado: 16.03.2026 | 05:00

Actualizado: 16.03.2026 | 05:00

Hi ha dies en què el periodisme sembla una finestra entelada. Les presses, el soroll, les modes i l’algoritme ho cobreixen tot amb una boira espessa que fa difícil distingir què és essencial de què és anecdòtic. Però encara hi ha qui, tossudament, s’aixeca cada matí amb la mateixa obsessió de sempre: eixugar el vidre, aclarir la mirada, mirar bé. En resum, fer periodisme des de la lucidesa.

El periodisme lúcid és aquell que no s’espanta davant la complexitat. Parlo d’aquella lucidesa que no és un do, sinò un exercici. La que neix d’escoltar

Parlo d’aquella lucidesa que no és un do, sinó un exercici. La que neix d’escoltar més del que es parla, de preguntar-se què hi ha darrere d’un titular cridaner, de desconfiar de les veritats massa ràpides. La lucidesa com a disciplina: com un múscul que s’entrena, com una manera d’habitar el món.

El periodisme lúcid és aquell que no s’espanta davant la complexitat. No busca simplificar la realitat per fer-la digerible, sinó explicar-la amb el respecte de qui sap que és polièdrica, contradictòria, viva.........

© Diari de Tarragona